El 7% dels nens espanyols de 3 a 5 anys són obesos ? El 43% dels menors de 12 anys mai juguen en el carrer al sortir de l'escola. L'edat que s'inicia l'obesitat descendeix de forma inquietant a Espanya, on la malaltia ja s'ha detectat en un 6,92% dels nens de 3 a 5 anys. Altre 10,28% de petits d'aquestes edats sofrixen sobrecàrrega, concepte que amida l'excessiu índex de massa corporal que precedeix a l'obesitat. Encara que és evident que la dieta d'aquests petits és massa energètica i grassa, els nutricionistas desconfien que s'estigui a temps de modificar-la amb bons missatges. És més, han arribat a la conclusió que encara que els nens obesos canviessin d'estil dietètic i mengessin menys, no seria possible reduir aquesta precoç acumulació malaltissa de greix si, en paral·lel, no augmentessin radicalment la seva tímida apetència per moure's, fer esport o jugar en el carrer. «És impossible que els nens cremin el que mengen, encara que sigui molt poc, perquè l'activitat física que fan és nul·la», va assegurar ahir el doctor Gregorio Varela, president de la Societat Espanyola de Nutrició i coautor d'un estudi desenvolupat per la Fundació Thao Salut Infantil. Les xifres citades empitjoren a l'observar als nens de 6 a 12, franja en la qual el 10% de la població sofreix obesitat i el 13% sobrecàrrega. NO VOLEN MOURE'S / «L'obesitat dels nens espanyols és més un problema d'escassa activitat física que nutricional ?va afirmar Varela?. Hem de revisar les recomanacions sobre la quantitat d'aliment que han de rebre els nens, perquè aquestes pautes es van fer quan encara feien activitat física, però la disminució d'aliment diari serà una mesura insuficient». «Molts nens petites no volen ni moure's de la cadira», va descriure el doctor Rafael Casas, director de la Fundació Thao. L'estudio Thao, el major desenvolupat a Europa amb població infanti, ha pesat i amidat (altura i perímetre de cintura) a 17.088 nens espanyols de set comunitats autònomes, entre elles Catalunya. Els seus autors van emetre una autèntica alerta davant els riscos cardiovasculars i metabólicos que impliquen els resultats observats en poblacions tan precoces, però van admetre que la seva exclamació tindrà poc eco i difícil remei. «Els missatges sobre obesitat infantil tenen un resultat insatisfactori i poc eficient ?va dir Varela?. Solament haurà canvis si s'introduïx la prevenció, i això implica més exercici físic». La realitat sobre aquest assumpte és desoladora, van indicar, especialment, el sedentarismo dels menors de 5 anys. Un 31% dels nens i nenes analitzats no estan inscrits a cap activitat física extraescolar i el 43% no juguen en espais públics al sortir del col·legi. Ni en un parc, ni en el carrer, ni en un centre esportiu: es van a casa. Un 60% d'aquests escolars va amb cotxe a l'escola, encara que, per a més del 80% dels alumnes, el col·legi està a menys de 15 minuts de casa. El cap de setmana tampoc és un espai dedicat al moviment físic. El 43% dels nens estudiats no fan cap activitat esportiva o de passeig els diumenges, i altre 25% no es mou ni el dissabte ni el diumenge. En el pati d'esbarjo escolar, un 22% de les nenes romanen quietes, «parlant», activitat que solament apeteix a un 9,8% dels nens. En aquest espai, els nois opten per jugar a futbol en un 80% dels casos, i el 7% de les nenes juguen a l'amagatall. Els investigadors van considerar que aquestes eleccions són poc variades, i denoten el poc explorat que és el territori esportiu. Per tot això, van proposar que els patis escolars romanguin oberts els caps de setmana, ja que són, pràcticament, l'únic lloc on els nens fan alguna activitat. Aquest panorama no canviarà, van resumir, si les famílies mostren poca il·lusió per la pràctica d'esports. «No n'hi ha prou amb acompanyar al nen el dissabte al matí perquè faci natació va advertir Varela. O el papà es llença a la piscina, o això té mal arranjament».
No hay comentarios:
Publicar un comentario